llitet. Las mans plegadas, y un rosari qu' ell molt estimaba entre sos dits llargaruts
y sechs.
A banda y banda de son cos, dos cirials encesos. Tocant casi las solas de sas sabatas una piqueta d' aygua benéyta ab las asperges... damunt del pit una creu... als forats del nas grans taps de cotó fluix... Sa sorpresa fou tanta, que per de prompte li semblá véurer una cosa que res tenia de personal. Cregué véurer un mort com ja n' habia vist d' altres anant ab lo padrí á portar Nostr' amo Sants olis, á resar absoltas; y l' evidencia del fet no essent per ell absoluta; sense pensarho, no reparant en simetrías de candeleros, muntant á genollons las posts del llit; s' abocá damunt lo visatge estimat de son padrí, preguntantli qué si dormia... qué si era ell!
Uns y altres lo tragueren de prop lo cadavre, aconsolantlo, parlantli del Cel, de la Santa mort que Mossen Narcís Figuerola habia feta...
Lo sentiment de llur absolut abandono degué ser més fort en la tia Pona que la compassió per lo mort, malgrat la gran
