Ab sa manassa de bastaix y 'l didalet de ferro al dit pegaba al Ramon cada cop... que fins devegadas la seua dona, del obrador estant, li donaba 'l crit trovant que 'n feya massa.
Al passar junts los dos deixebles per davant la botigueta, lo compassiu fill de la fils y betas deya cada dia al Ramon: demá 't faré entrar per dir á la mare que 'l senyor Francisquet té pega massa y ella 'n parlará á tas tias... Avuy hi ha moltas donas per despatxar.
Las aurellas del pobrissó, rojas, embotornadas, los ulls ab que arrivaba á la botiga, feren compendre á son amo sens necessitat de las amistosas declaracions que el fils y betas volia fer cada dia á sa mare perque eixa 'n parlés á quí corresponia, lo que debia passarse á la llissó; y un dematí mestre Pau portat per son bon sangro y la simpatía que l' aprenent li inspiraba se ficá 'l jech, s' espols´ça las serraduras del plech de las calsas, se posá una corbata, prova de gran deferencia envers la persona qu' anaba á véurer y acompanyá al aprenent fins á ca 'l senyor Francisquet á quí demaná llicencia pera assirtir á la llissó.
Lo senyor Francisquet li digué que's fiqués la llengua á la butxaca, que no intervingués
Pàgina:Niobe (1889).djvu/83
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
