Pàgina:Noveles (1906).djvu/132

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
128
emili vilanova

y trèuressel de casa, trinxant ab ganivet de mariner pebrots y tomàtechs y altres coloraynes alimentoses; y al fons, casibé llepant les cases, la mar que no sossegava en son neguiteig armoniós, anant y venint sense reposar, desfent sobre la platja com una immensa tapissería de jaspis de plata y escuma brilladora per ensenyar al sol los primors de la seva industria, cada vegada més polits y cada vegada ab nous mostrejats.


* * *

 Les converses d'aquest petit paradís no eran, com de costum, senzilles murmuracions ò quatre paraules de discòrdia entre les dònes, que després que s'havían escafitenejat tornavan a ser amigues y's dexavan la galleda per anar a safreig, ò s'ajudavan a carregar lo cove y sortían a plassa plegades; totes parlavan de lo mateix: del Regalat, que s'havía embarcat cap a l'Habana, dexant abandonada a la Tristeta.
 — Val més qu'haja fet aquest resum, — deya una que s'estava ple-