Pàgina:Noveles (1906).djvu/134

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
130
emili vilanova

anat a l'Habana. Per que n'hi hà de riques de les de color.
 — ¡Sí, diu que sí! Fan tres cullites de clin l'any, que'ls ho pagan molt be: a xavo la lliura, com lo vidre trencat, y tot es per elles...
 — Com si no n'haguessim vist d'americanos que se n'han anat pobres y han tornat ab cada dobla de quatre que no sabían ahont ficarles. No te'n riguis.
 — Pobra xicota! ella sí que pot ben dir que si ha tingut l'home guapo, no li han mancat penes al seu costat.
 — Ay, filla! malaventurada la noya que no ha conegut mare. Nó, no l'haguera dexat casar ab aqueix trapella. Prou s'haguera informat, haguera remogut la terra per sapiguer a qui entregava la noya... Un minyó que tota la Barceloneta ho sabía que era un desenganyat, que tenía la flaca de la beguda, que sa mare, la Regalaous, va haver de fugir del carrer de Santelm per que va emmetzinar a una pobra minyona fentla passar per espatllada de pit y donantli remeys qu'eran una peste pel mal que tenía. ¡Què m'esplican a