Aquesta pàgina ha estat validada.
135
tristeta
prou macilentes. ¡Què s'havía fet aquella frescor y galanura!...
— Senyor Jaume, — va dir l'aprenent qu'estava a la manxa, — ara venen la senyora Caterina y la noya.
— Apa, minyons, — digué'l manyà picant a l'enclusa, — que's refreda. — Y un repich de martells dexats anar alhora y un espetech de guspires omplí la botiga, y'l senyor Jaume atrafegat pogué dissimular l'esclat de dolor que sentí al veure la Tristeta, qu'allavors, ab la Caterina, entravan ploroses, y se'n pujaren a dalt voltant pel taulellet.
