Pàgina:Noveles (1906).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
164
emili vilanova

surti no us fassi perdre l'empleo de la portería.» Per axò, Espartero y jo'ns varem tenir d'esperar. Jo'm mossegava'l mostatxo, de rabia; 'l Duque semblava que volgués foradar la catifa ab l'espasí, picant al mateix indret y ab la vista fixa a terra. S'obren de bat a bat les mampares, y un gentil hombre de setmana, fent reverencia'ns diu: «Entren vuestras excelencias.» Enrahonaren cosa de un quart la Reyna y el Duque; ella sempre ab lo cap baix, molt atenta, molt amohinada. Al últim, axeca'ls ulls y'm veu. (Lo Duque li havía dit que jo estava allí.) Me fa senyes ab la mà per que m'acosti, y al acte que veu l'accionat de trèurem lo mocador per agenollarme, 'm diu: «Ténte, Janet, entre amigos no hay etiqueta. Estoy satisfecha de tí; el Duque me lo ha contado todo, hilo por hilo; díme que galardon quieres para recompensar tu lealtad».
 «Señora... nada; no quiero nada.»
 «Ya sé que te repugnan los títulos y los honores, hijo eminente del pueblo; pero, pídeme algo, por favor. ¿Vas á desairar a tu Reina, tu, que la has defendido cien veces con la