Pàgina:Noveles (1906).djvu/209

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
205
caricatura


* * *

. . . . . . . . . . . . .

 Un vol de serafins nos va sortir a rebre. ¡Verge Santíssima, quíns cants de dolsor y de felicitat! Quína llum acolorida y quína flayre de lliris y farigola!

. . . . . . . . . . . . .

 ¡Oh maravella! goig del cel! Quíns crits d'alegría escolto, quínes besades dolses me sento als ulls, al front, a la cara!... Quínes rialles ignocentes, quíns esplays de ventura!
 Tots, tots los àngels me conexían. ¡Lo fill!... los germanets, tan tendres, tan hermosos quan los vaig perdre! Y'ls recobrava altre cop: ells, ells matexos, ab ses cares de rosa, sos ulls d'estrelles,... y aquell morenet del meu cor, àngel en lo cel y àngel en la terra... Me besavan... ¡sos besos anyorats!... Me retornavan tots los que jo'ls hi havía enviat desde la terra, en aquelles hores tristes, en aquells somnis fatigosos. ¡Còm me sentían ells, los adorats del cor meu!