Pàgina:Noveles (1906).djvu/247

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
243
caricatura

nyats; mels de romaní y poncems pels axarops; conserves de maduxes, taronges de licors dolsos, melons ensucrats y cindries refrescants, sucoses, d'una manifatura tendrosa qu'hi entran passades de sucre filat; cireretes acolorides per la vergonya que'ls hi fan los petons de les nimfes boscanes; préssechs daurats y dels gabatxos pels paladars més comuns; prunes de dolsor aceda, peres de tota mena y camosines regalades; pomes tan senyores de dolsor com de perfums, y albercochs del pinyol dols... Vína a ma casa, èntra en mos palaus y en mes finques de ciutat; cónta'ls censals, parcers y senyorius, mes carrosses y berlines y'ls tronchs d'eugues; òbre caxes y arquilles y papeleres de secret; contémpla mes joyes y tresors, mes diademes, ma corona de Marquesa, mos collarets de perles y les manilles de brillants; mes gerres inflades y plenes de moneda d'or; les estives de papers de plata y'ls plechs de Vales reals... tot es del duenyo del meu cor. Y tota la cavallería de ma noblesa y alta prossapia, y'ls títols d'alcurnia y senyoriu y tota l'articulata de benefi-