Pàgina:Noveles (1906).djvu/57

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
53
tristeta

Mes, en aqueix contrapunt jo guanyo, que m'has vensut los trimestres y tinch creu a totes les planes del llibre. Pel ditxo de la gent, vinch a ser un home de mitja edat; a nosaltres triga més l'anomenada a donarnos los invàlits. A les dònes se'ls hi guardan altres tendencies; no t'agravíis, per axò: com que no n'hi hà cap qu'hi vulgui establirse a la mitja edat… com qu'entre vosaltres y la pentinadora us falsifiqueu lo batisme!
 — Be, vaja, girèm full. Estàs al corrent de tot.
 — Què! si'l primer día que vaig veure a la Layons aquí fòra'l balconet donant conversa als fadrins de la botiga, pentinant aquella mata de cabell, y tu encara no t'estavas sentada al tocador, vaig dir: ¡Ay María Santíssima! quína desgracia! hont dèu tenir lo cap la meva dòna que aquesta li pentina la cua d'aquí estant!…
 — Que n'ets de liró!
 — Vaja, gracies a Deu que rius.
 — Sí, de rabia.
 — Anèm al cas. ¿Què tens que dir del Regalat?