— prosseguí; — pel nostre art, lo qui no beu es home perdut; se toca de la caxa. La matexa fortalesa del treball dissipa la malicia del vi y may nos compromet.
— Lo Regalat va ensenyarvos de beure? — preguntà la Caterina ab certa malicia.
— ¿Eh, que vas ser tu'l meu mestre?
— No me'n recordo, — feu lo Regalat, com si'l molestés aquella alabansa.
— Es un vici, axò de beure tant, com lo del cigarrot.
— ¿Què diu la mestressa? — preguntà en Llansa. — No beure y no fumar; axò es un vici. Deu me'n guart de tenirlo, no gosaría presentarme entremitx d'homes formals.
— Vèt aquí la guerra que teníam abans, al principi de ser casats, — va dir lo senyor Jaume. — Volía que me'n desvesés de fumar. Tot se compondrà, li deya; 'l diumenge, puro; 'ls díes de feyna, pacatilla; y axís ningú quedava agraviat.
— Donchs, a casa, — respongué'l Noble, aprofitant un moment que la Caterina era a la cuyna, — no'm go-
Pàgina:Noveles (1906).djvu/98
Aquesta pàgina ha estat validada.
94
emili vilanova
