Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/162

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


poderós Senyor En Pere per la gracia de Deu rey d' Aragó é fon feyt en l' any MCCCLXXI [1].

VII. Torcimany del gay saber. Açí comensa lo prolech del present llibre apellat Torcimany, lo qual tracta de sciencia gaya de trobar, lo qual he compilat Lluis d' Aversó ciutadá de Barcelona [2] per instrucció dels no sabents ne enteses en la dita sciencia.

 En aquell temps fou introduit lo nom de Gay Saber ó Ciencia Gaya donada al art de Trobar, y que no 's llegeix en los antichs trobadors, com així mateix lo de llengua llemosina, conforme demunt tenim explicat; y no sols lo nom sino que 'ls poetas, en especial los mes antichs, treballavan de usar paraulas y formas de la llengua dels trobadors vells ó de la Razós de trobar y Leys d' amors.

 Llavors s'introduiren també molts noms propis de la ciencia poética, la mes gran part presa de las Leys d' amors, encara que de vegadas ab alguna variació, afegints'hi després alguns altres no usats per las ditas Leys; y com la coneixensa d' estos noms sia necessaria per compéndrer be aquella antigua escola, posarém aquí l' explicació dels principals, la qual pensam que ad alguns pareixerá fastigosa, pero que plaurá als qui son afectats al estudi de las antiguitats lliterarias.

 Tota ratlla mesurada havia nom de bordó, pocas vegades de verset y may ó quasi may de vers, paraula que tenia altre significació.

 Los bordons mes usats eran los de II sílabas[3] ab accent y pausa á la 4.ª, y los de 9 sílabas. En las Dansas s' usaban los de 8. Mes endevant trobam los de I2, presos de la poesía castellana.

  1. En alguna cosa 's veu que J. March no segueix las Leys d' amors, aixi com en algun' altre 's reconeix que 's recordava del tractat de R. Vidal.
  2. L'honorable En Lluis d' Aversó, ciutadá de Barcelona, se troba participant en actes de la república l'any 1410 y lo següent.
  3. Seguint lo compte italiá y castellá y no 'l francés que llavors se seguia, y en lo qual, exempli-gracia, lo que diem bordó de 8 sílabas, se diu de 7; lo de 11, de 10, etc.