Lo bioch era un tros ó trencat de bordó (altrement un bordó mes curt) y l' ampelt una paraula molt xica concordant ab lo bordó precedent.
L' unió d' alguns bordons pera formar un tot arreglat s' anomenava cobla. Cobla croada era aquella en que concordava ó rimava lo bordó primer ab lo quart y lo segon ab lo tercer y comunment lo quint ab lo vuité y lo sisé ab lo seté; encadenada aquella en que concordava ó rimava lo primer ab lo tercer, lo segon ab lo quart, etc. N' hi havia de mitj croadas y mitj encadenadas.
Appariats eran los bordons que concordavan de dos en dos. Hi havia coblas mitj croadas y mitj appariadas, etc.
Una cobla sola (ab tornada ó sense) se deya esparsa.
Las coblas de vegadas no estavan agafadas l' una ab l' altre (encara que 'ls rims seguissen lo mateix orde) y llavors l' obra 's deya solta. Mes altres vegadas se renovavan los mateixos rims en totas las coblas y llavors l' obra 's deya unissonant. — Si 'l derrer rim d' una cobla era 'l mateix que 'l primer de la següent, s' anomenavan capcaudadas, aixís com altres vegadas no era 'l primer sino lo segon rim d'una cobla lo qui concordava ab lo precedent. De vegadas eran dos los rims que 's renovavan, lo qual podrém anomenar capcaudadas de dos bordons. Totas estas coblas de que acabam de parlar eran de bordons de 11 sílabas. Hi havia altres menas de coblas de bordons de 11 ó dels mateixos barrejats ab altres de 7, y mes endevant de 5, ab diversas ordinacions en los rims.
Quant no hi havia rims concordants en tota l' obra 's deya estramps ó estrampa (obra ó cobla). Un bordó sens rim (altrement un rim no concordant), ficat entre altres que 'n tenian, se deya bordó ó rim perdut.
Del nom de capcaudada ó sols caudats que 's donava de vegadas als appariats, pensam que devalla lo de codolada, forma molt usada pels nostres antichs (encara que sens lo nom) y servada lo dia de vuy á Mallorca, y que 's composa d' un ó dos bordons llarchs (de 9 síla-
