bas), un de xich, un de llarch y sempre aixís, tots appariats. També de vegadas se troba un altre ordenació, la qual es de dos llarchs, un de xich, dos de llarchs etc. que comensant pel tercer concordan de tres en tres y que anomenarem codolada de dos bordons llarchs. Y encara trobariam algun exemple de codolada de tres bordons llarchs.
Certs regiments de paraulas y rims havian noms especials, com cobla equivocada ahont un rim era usat duas vegadas ab sentit diferent, com fi que vol dir terme y fi que vol dir pulit; cobla derivativa en que hi havia un nom mascle y apres lo mateix nom femení, com fi y fina; cobla capfinida ó capfinit ahont un bordó comensa per la mateixa paraula ab la qual conclou lo precedent. Las altres repeticions de paraulas, com així mateix de bordons, s' anomenavan retronx; mes quant se diu solament qu' hi ha retronx, s' entendrá que á la fi de quiscuna cobla hi ha repetició d' un bordó ó de mes d' un bordó, que es lo corresponent al refrain dels francesos y al estribillo dels castellans.
Las composicions se deyan Obras y de vegadas Vers, sino que hi havia noms mes especials, com lo de Dansa que tenia Respós ó mitja cobla del comensament, la qual donava 'ls rims y moltas vegadas lo retronx pel acabament de las altres coblas y de la tornada; la Cansó que era de bordons de 11 y no tenia respós, mes sí tornada y retronx de dos bordons; la Balada que tenia tres coblas en tot ó en gran part unissonants sens respós ni tornada, mes sí ab retronx d' un bordó; lo Lay que comunment era trist y de vegadas en codolada de un ó dos bordons llarchs. També 's troban los noms de Virolay[1] y de Servent y Serventesch[2].
- ↑ Lo conegut Virolay de Nostra Dona de Montserrat.
- ↑ Eixos noms no tenian la significació de cant satírich, com en lo temps dels trobadors provensals. En uns Servents anónims y en lo Serventesch del infant En Pere, sembla que estas paraulas significan poesía moral, útil, que serveix. En P. Puig usa 'l nom de Serventesch, no sabem perqué.
