Sirventès 1 (Pere el Gran)

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sirventès

de
Pere el Gran

Aquest sirventès dirigit a Pere Salvatge forma part d'un conjunt de cinc composicions escrites amb motiu de les lluites del rei d'Aragó amb el rei de França. La resposta la donà Pere Salvatge amb un altre sirventès.


VERSIÓ ORIGINAL[1] VERSIÓ ORIGINAL[2] VERSIÓ EN CATALÀ MODERN[3]

I
Peire Salvatg', en greu pessar
Me fan estar
Dins ma maizo
Las Flors que sai volon passar
Senes guardar
Dreg ni razo.
Don prec alcelhs de Carcasses
E d'Agenes
Et als Guascos prec que lor pes,
Si Flors me fan mermar de ma tenensa:
Ma tal cuia sai gazanhar perdo,
Qu' el pardos l'er de gran perdicio.

II
E mos neps, que sol flors portar,
Vol cambiar,
Don no m sap bo,
Son senhal; et auzem comtar
Que s fai nomnar
Rey d'Arago;
Mas cui que plass' o cui que pes,
Los mieus jaques
Si mesclaran ab seus tornes,
E volha Dieus que'l plus dreyturiers vensa!
Qu'ieu ja nulh temps, per bocelh de Breto,
No laissarai lo senhal del basto.
III
Si mi dons que'z ab cors cortes
Ples de totz bes,
Salvatge, valer mi volgues,
E del sieu cor me fes qualque valensa,
Per ennemicx no m calgra garniso,
Ab sol qu'ieu vis la sua placen faisso.

I
Peire Salvagg', en greu pesar
me fan estar
dins ma maizo
las flors que say volon passar,
senes guardar
dreg ni razo,
donc presc asselhs de Carcasses
e d'Ajanes
et als guascos prec que lor pes
si flor mi fan mermar de ma tenensa;
mas tals cuja sai gazanhar perdo
que.l perdos l'er de gran perdecio.

II
E mos neps, que sol flors portar,
vol cambiar,
don no.m sap bo,
son senhal, et autem contar
que.s fai nomnar
rey d'Arago;
mas, cuy que plass'o cuy que pes,
los mieus jaques
si mesclaran ab sos tornes,
e plass'a Deu que.l plus dreyturiers vensa,
qu'ieu ja nulh temps per bocelh de breto
no layssarai lo senhal del basto.

III
Si midons, qu'es ab cor cortes,
ples de totz bes,
Salvagge, valer mi volgues
e del sieu cors me fes qaulque valensa,
per enemi no.m caldra garnizo,
ab sol qu'ieu vis la soa plazen faisso.

I
Pere Salvatge, en greu pesar
em fan estar
dins ma casa
les flors que fins aquí volen passar,
sense considerar
dret ni raó,
de manera que demano aquells de Carcassés
i d'Agenés
i als gascons prego que els pesi
si les flors em fan minvar els meus territoris;
mes hi ha qui s'imagina guanyar perdó
però el perdó li serà de gran perdició.

II
I mon nebot, que acostuma a portar flors,
vol canviar,
cosa que no m'agrada,
la seva senyera, i van sentir contar
que es fa anomenar
rei d'Aragó;
però, a favor o en contra de qui sigui,
els meus jaquesos
es mesclaran amb sos tornesos,
i plagui a Deú que el qui tingui més drets venci,
que jo mai per bocell de bretó
no deixaré la senyera del pal.

III
Si la meva dama, que té el cor cortès,
ple de tots els béns,
Salvatge, volgués ajudar-me
i del seu cos em fes algun favor,
per l'enemic no em caldria armadura,
solament que veiés el seu rostre plaent.



Fonts[modifica]

  1. HISTOIRE D'ESPAGNE depuis les premiers temps jusqu'a nos jours par CH.ROMEY, Tome Septième, Chapitre neuvième, París, 1847, p.255-256
  2. http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm
  3. http://www.xtec.es/%7Emalons22/trobadors/textostrobadors.htm



PD-icon.svg
Aquesta obra es troba sota domini públic. Això és d'aplicació per tot el món, ja que l'autor va morir fa més de 100 anys. (Més informació...)


PD-icon.svg La llicència d'aquesta traducció és compatible amb la llicència CC-BY-SA i la GFDL, i l'obra original també. (Més informació...)