Veja 's també un' altre noble alabansa que fa de la mateixa dona:
- Bell 'ab gran gest | portán un esperit
- Tan amplament | que no 'l te presoner,
- Mas com senyor | usant de son poder
- Tenint estret | plaentmen l' apetit.
Molts altres llahors fa continuadament de la dona que sempre anomena en las tornadas «Lir entre cars,» «Plena de seny» etc. y 's complau en parlar dels «estats de sa vida casta,» emperó com solian los trovadors, s' estima mes desfogar sos alterats sentiments que representar la figura del objecte de sos cants; y aixís es que tot arreu nos parla dels delits seus mesclats ab dolor, y sempre plora, tem y espera y requereix mans juntas la pietat de la noble dona. Com en veritat no podem referir tot quant diu en esta materia, pus per aixó seria menester transcríurer mes de la meytat del seu llibre, nos haurem de contentar d' una quansevol mostra (com per exemple la següent) de sos plants amorosos:
2 Yo viu uns ulls | haver tan gran potença
De dar dolor | e prometre plaher,
Y esmaginant | viu sus mi tal poder
Que 'n mon castell | era esclau de remença.
Yo viu un gest | e sentí una veu
D' un feble cos, | e cuydara jurar
Qu' un hom armat | yo 'l fera congoxar;
Sens rompre-m pel, | yo-m so retut per seu.
3 Si com l' infant | que sab pel carrer seu
Prou be anar | segons sa poc' edat.
Si en esculls | per cas se veu posar
Está pauruch | no sab hon se te 'l peu;
D' anar avant | perque no-y veu petjada,
Ne vol, ne pot | usar de camí pla;
Tornar no sab | de hon altra 'l portá
Ni menys per si | may ferá tal jornada;
4 Mos ulls d' acó | han feta la bugada
E tots sos senys | si son volguts mesclar;
