Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/194

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Per qu' algun tant | ab delit es mesclada.
 Amor me vol | e fortuna-m desvia,
 A tals contrasts | no basta mon poder,
 Sens ell al mon | remey no puch aver:
 Donchs dir m' eu vos | ja de mí que-us paria?
5 Dormint vetlan | yo tinch la fantasia
 En contemplar | qui am, qui es, que val
 E quant mes trob | lavors me va pus mal
 Pel pensament | qui-m met en gran follía.
 Hoc e tan gran | que yo am son desdeny,
 Son poch parlar, | son estat tal qual es
 Mes que ser Rey | del poble tot francés,
 E muyra prest | si 'n mon parlar yo-m feny.

(Lo viscahí.)

Ab aquest tan encés efecte parla Ausiás en molts cants, trobant sempre nous modos d' expressarlo, mes si deixant apart per un instant los acostumats sospirs, volem una invenció ben fantasiada, la trobarem en aquell cant que comensa dient:

O vos mezquins | qui sots terra jaeu
Del colp d' amor | ab lo cors sanguinent.....
Veniu plorant | ab cabells escampats,
Huberts los pits | per mostrar vostre cor
Com fonch plagat | ab la sageta d' or
Ab que Amor | plaga 'ls enamorats.....

y segueix contant que l' Amor te sagetas d' or, d' argent y de plom y que

En aquell temps | que primer d' aquest fou
Les fletches d' or | Amor totes lançá
E desmembrat | una s' en aturá
Ab que-m ferí: | de que viur 'abandon....
(O vos mezquins.)

Ausías estimaba

Sens lo desig | de cosa deshonesta
Don ve dolor | a tot enamorat
(Sens lo desig.)