y en un dels seus cants tracta d' est amor pur y veritable ab paraulas molt nobles y sublimadas:
1 Fantasiant | Amor a mi descobre
Los grans secrets | qu' als pus subtils amaga,
E mon jorn clar | als homens es nit fosca,
E visch d' açó | que persones no tastan.
Tan en Amor | l' esperit meu contempla
Que par del tot | fora del cos se aparte,
Car mos desigs | no son trobats en home
Que-us diré? fins gosa acomparar lo seu efecte ab l' incomparable Amor dels Sants y pensa que li han sigut revelats primors amagats als demés homes.
4 Si con los sants | sentints la lum divina
La lum del mon | conegueren per ficta
E menyspreants | la gloria mundana
Puig major part | de la glorïa sentien:
Tot en axí | tinc en menyspreu y fastich
Aquells desigs | que complits Amor minva,
Prenent aquells | qui del esperit mouen
Qui no 's lassat, | ans tot jorn multiplica.....
Als naturals | no par que fer-se pusquen
Molts dels secrets | que la Deitat s' estoja
Que revelats | son estats á molts Martres
No tan subtils | com ignorants y aptes.
Axí primors | Amor á mi revela
Tals que 'ls sabents | no basten á compendre
E quant ho dich | de mos dits me desmenten
Dant á parer | que folles coses parle.
- (Fantasiant.)
Mes ay! Ausías volia trobar l' infinitat fora de son veritable centre, y cercava, segons ell mateix nos diu, vida per lo cami de mort; y ja sia perque lo desenganyás algun acte de la dona, ja sia per lo desorde que naix en lo esperít d' un pensament massa constant y perque ell mateix no fos tan bo com s' havia pensat, lo cert es que de dolsos plants y de paraulas humils y sotsmesas, en vingueren á la fi amarchs sanglots y cruels debatiments. Parla llavors Ausías March com hom fora de seny:
