Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/195

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


y en un dels seus cants tracta d' est amor pur y veritable ab paraulas molt nobles y sublimadas:


1 Fantasiant | Amor a mi descobre
 Los grans secrets | qu' als pus subtils amaga,
 E mon jorn clar | als homens es nit fosca,
 E visch d' açó | que persones no tastan.
 Tan en Amor | l' esperit meu contempla
 Que par del tot | fora del cos se aparte,
 Car mos desigs | no son trobats en home

 Sino en tal | que la carn punt no 'l trobe.

Que-us diré? fins gosa acomparar lo seu efecte ab l' incomparable Amor dels Sants y pensa que li han sigut revelats primors amagats als demés homes.

4 Si con los sants | sentints la lum divina
 La lum del mon | conegueren per ficta
 E menyspreants | la gloria mundana
 Puig major part | de la glorïa sentien:
 Tot en axí | tinc en menyspreu y fastich
 Aquells desigs | que complits Amor minva,
 Prenent aquells | qui del esperit mouen
 Qui no 's lassat, | ans tot jorn multiplica.....
 Als naturals | no par que fer-se pusquen
 Molts dels secrets | que la Deitat s' estoja
 Que revelats | son estats á molts Martres
 No tan subtils | com ignorants y aptes.
 Axí primors | Amor á mi revela
 Tals que 'ls sabents | no basten á compendre
 E quant ho dich | de mos dits me desmenten
 Dant á parer | que folles coses parle.

(Fantasiant.)

Mes ay! Ausías volia trobar l' infinitat fora de son veritable centre, y cercava, segons ell mateix nos diu, vida per lo cami de mort; y ja sia perque lo desenganyás algun acte de la dona, ja sia per lo desorde que naix en lo esperít d' un pensament massa constant y perque ell mateix no fos tan bo com s' havia pensat, lo cert es que de dolsos plants y de paraulas humils y sotsmesas, en vingueren á la fi amarchs sanglots y cruels debatiments. Parla llavors Ausías March com hom fora de seny: