- Com viure vull | la mort prench en delit,
- Com vull morir | la vida tinch per santa...
- (Sobres dolor.)
y en altra part
- Colguen les gens | ab alegría festes...
- E vaje jo | los sepulcres cercant
- Interrogant | animes infernades...
Se pensa que la mort lo crida:
- Brassos uberts | es exida en carrera
- Dient: amich, | ix de casa strangera...
Podriam citar molts altres cants que mirats per eix costat fan de mal llegir, mes prou n' hi haurá ab recordar aquell en lo qual se plany del dolor y encara del fástich que pateix, ab paraulas que semblan propias de 'ls moderns poetas que han estat malalts de cor y de seny, y es lo que comensa: «Retingue-m Deu | en mon trist pensament" y acaba ab la tornada:
- Axi despert | dols me sembla l' amarch,
- Tan es en mi | enfeccïonat gust:
- A temps he cor d' acer | carn he de fust,
- Yo so aquell | que-m dich Ausías March.
Mes no creyem que durás gaire en aquest tristíssim estat, sino que cercá lo veritable conort en la cristiana filosofía y en l' Amor divinal, com demostra en sos cants morals y en son únich encara que preciós cant espiritual.
Pera no pecar d' omissió debem donar alguna cobla d' un dels mes notables dels primers, qu' es aquell en que tracta de la forsa de la voluntat y del menyspreu de la mort.
