Sobresdolor m'à tolt l'imaginar
 |
Aquesta és una pàgina de desambiguació.
És a dir, una pàgina que us porta cap a d'altres amb el mateix nom. Si un enllaç us ha portat fins ací podeu tornar enrere per arreglar-lo i fer-lo enllaçar a la pàgina més adient. |
Sobresdolor m'à tolt l'imaginar pot tenir els següents significats:
- Sobres dolor m' ha tolt l' imaginar, a Obras del poeta valenciá Ausias March publicadas tenint al devant las edicions de 1539, 1545, 1555 y 1560 per Francesch Fayos y Antony, sócio corresponsal de Lo Rat-Penat, Societat d'amadors de les glories de Valencia y son antich realme, acompanyadas d'un prólech. Joan Roca y Bros, Barcelona, 1884.
- Sobres dolor / m'a tolt l'imaginar, a Les obres del valeros y extrenu caualler uigil y elegantissim poeta Ausiàs March. Manuscrit de la Real Biblioteca El Escorial, Sig. L.III.26. 1546-1547.
Altres versions
[modifica]Sobresdolor m'à tolt l'imaginar;
l'enteniment no·s dol ni·s pot esbatre:
aytant és dolç que l·ha calgut abatre,
e mon affany, plorant, no·s pot mostrar.
No trob remey, car ma dolor és tanta,
que mon voler en parts ne tinch partit,
ne·n sol un loch lo'm trobe ahunit
sinó·n morir e viure que·s decanta.
Sí com l'om flach qui l·és forçat triar
ab qual de dos hòmens forts s'à combatre,
no sab pensar ab qual deja debatre,
e, spaordit, sos comptes no pot far,
ne pren a me, que lo viure m'espanta,
e lo morir me serà gran despit:
com viure vull, la mort prenc en delit;
com vull morir, la vida tinch per santa.
Sí com aquell qui és verí donant
al mestre seu, e quant veu sa dolor
ha pietat del mal de son senyor
e sobr·aquell vol ésser ajudant,
vós penssament, per qui mon seny s'absenta,
per los trebals dant-li alterament,
a son afany donau acorriment,
puys que sos mals per migà vostre·ls senta.
Yo contrafaç nau en golf perillan,
l'arbre perdent e son governador,
e per contrast de dos vents no discor;
los mariners enbadalits estan,
e cascú d'ells la sua carta tenta,
e són discorts en llur acordament:
hu volgra sser prop terra passos cent,
l'altre tan luny com vent pot dar empenta.
Ma voluntat, ab que·n la mar fuy mes,
fallida és e pogra'm fer ajuda;
ja ma rahó de son loch és cayguda:
mos pensaments contraris m'an atés;
ja mos desigs no saben elegir
vida ne mort, qual és la millor triha;
natura·n mi usa de maestria
e pren la mort per major dan fugir.
Tornada
Plena de seny, no·s pot ben soferir
vida y dolor snes pendr·aalgun espay;
lo meu desig se converteix en glay
quan me recort que res vos haja dir.
Font: Bloc personal DMRQ, sine data
