Pàgina:Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals - III (1890).djvu/257

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.




LO SERMÓ D'EN MUNTANER.



Es cosa ben sabuda que en la famosa Crónica de Muntaner, capitol cclxxii, hi ha una composició en vers alexandrí monorim, en llengua, no catalana, sino provençal mes ó menys alterada [1], y ab titol y en certa manera ab forma de sermó, que lo cronista trasmeté al Infant Anfós, fill del Rey en Jaume d'Aragó que havia de passar á la conquesta de Serdenya. Molts anys fa que 'ls amadors de la literatura catalana notaren aquesta poesia, com obra poética relacionada ab la historia, com una de les mes antigues de poeta catalá no pertanyents als Cansoners dels trovadors, com també per la singularitat de la forma. Per ma part, desitjant saber á qué poema (pus no duptava que d'un poema 's tractava) se referia lo segon vers, vaig encarregar la copia del mateix, segons lo Ms. de Madrit, al jove professor D. H. Suanya, que m'en enviá facsimile; mes sols l' any proppassat me va lleure fer la confrontació de tota la pessa ab lo ja anomenat Ms. Molt be 'm consta que lo jove filolech alemany Sr. Baist está preparant una edició complerta de la Crónica, fundada en los dos Mss. de Madrit y de Barcelona y no sé si en

  1. Los poetes catalans del segle xiv s'afanyaven per escriure en llengua provensal (ó siga llemosina). No sabem fins á quin punt Muntaner, que per qualque lloch de sa Crónica veyem qu'era curiós de coses llinguistiques, sabia be lo provensal; aixis será sempre dificil, sino 's descubreix un escrit de sa propia ma, distingir en lo Sermó quals errades de llenguatje foren seves, quals de sos copistes.