algun altre; mes crech que mentrestant no desagradará als lectors de la Revue de Langues Romaines lo següent estudi, que pot-ser no siga del tot infructuós per la elucidació del text.
La Crónica fou comensada quant l'autor tenia ja sixanta anys, en 1325, ó segons una variant, en 1335 [1]. En quant á la época de la composició del Sermó veja's lo que diu ell mateix, cap. cclxxi. Parla del rey d'Aragó: «E mana corts á la ciutat de Gerona... E aqui publicas que de tot en tot trametes son fill, lo senyor infant Nanfos, á conquistar lo regne de Serdenya et de Corsega... Perque yo com lo viatje fou publicat, fiu un sermo, que embie per En Comi [2], al senyor rey et al senyor infant, per ordonacio del dit bon passatge, lo qual oyrets aci. E portal los á Barcelona, que yo no era be delitos de cavalcar, ne danar hi.» D'aixo's deduheix que Muntaner feu lo Sermó inmediatament apres les corts de Gerona que s'havian closes avans (no sé si molts, ó pochs mesos) de la festa de Nadal del any de la Encarnació 1322 [3].
Del Sermó de Muntaner com també de tota la Crónica se sap que existeixen los següents Mss., edicions y traduccions.
A.— Es un Ms. en paper de la Biblioteca nacional (Madrit). Comensa ab lo Index y segueix: Lo prolech que R. Muntaner feu. A la fi diu: «Iste liber fuit scriptus et splicitus die veneris qui fuit tertio kalendas Anno Domini MCCC cargesimo.» Se veu que l'ar es
- ↑ Abdues variants se troven en las edicions de Valencia y de Barcelona (V. edició de Lanz. p. 2). Moisé en los Cenni storici que precedeixen á sa traducció adopta l'any mes antich. A. de Bofarull, Crónica, p. 2, nota 2, lo mes modern. Sense voler profundisar esta qüestió preferesch lo mes antich, atenent al ultim Cap. de la Crónica, ahont pareix que l'autor se despedeix de sos lectors, després d'haver referit, com un fet proppassat, la coronació d'Anfós IV d' Aragó que fou los premers dies d'Abril de 1328 (P. de Bofarull, Condes, II, 265).
- ↑ Juglar que fa paper mes endevant en la coronació d'Anfós.
- ↑ V. per la época d'aquestes Corts, Zurita, libro IV, xxxix, y A. de Bofarull, Historia critica de Cataluña, IV, 181 y 82.
