Pàgina:Obras de Ausias March (1884).djvu/92

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


No trob' en mi voler é menys consell
á desijar cosa alguna del mòn,
mos pensaments recollits dins mi sòn
per no pensar res que sia d' aquell,
lo dia clar volgría fos escur,
adulaments é plors en lloch de cants,
no té lo mòn coses à mi bastans
en fer que dol per tostemps no m' atur.

Per ignorar vé que 'l hom se procur
grossos delits no sabent quant se nóu
fora tot seny es qui sos comptes clóu
que perduts ells del món se desnatur.
Açó es ver mes tristor me té prés
tant que delit sent com tal me conech
é sab fer tant que tot delit renech
no puch sentir altre 'n senta jamés.

Mólts han jaquit lo món sens perdre res
mes per consell de llur bona rahó,
é jo 'l jaqueixch per falsa opinió
pensant que pert lo món tot quant es,
mon foll pensar me disponch voler tal
que fet ha mi Déu d' amor adorar,
é jo forçat de aquell apartar
me par ser bo tot quant á tots es mal.

Puix que lo món ne Déu à mi no val
á rellevar la causa d' hon so trist
á mi plau bé la tristor que jo vist
delit mi sent mentre jo 'm trobe tal,
á Déu suplich que viure no 'm allarch
ó meta en mi aquest proposit ferm
que mon voler envers ell jo referm
perqué amant á ell no trob' enbarch.

 Tornada.

Axí dispost dolç me sembla l' amarch
tant es en mi enfectíonat lo gust
há temps he cor d' acer' de carn é fust
jo so aquest que m' dich Ausias March.