VI.
Dolenta marrida, lo meu fill está pres;
Menenlosen jueus sens qu' ell no es defes
Ne eu que som fembra no y poría fer res.
¿Há negú entre vos qu' ajudar y pogues?
Anava la puella pres son fill é espes
Demandava ajuda é tirava ses manes,
Sos cabells é sa cara rompía, é no es
Qui li donás ajuda, com si res no valgués
Ella ne son Deu fill, perque pietat es
Ausir lo desconort en lo qual ella s' mes:
E com foren ves ella, vilá é descortes
Tuyt li seu companyón el juden mal apres (4).—
VII.
Estava la regina molt fortament irada
Com per los seus si era desamparada,
Car sino Sant Johan per tots fó lexada;
Cridava la donçella:— Lassa! ¿on es anada
La nostra companya qui m' ha deshonrada,
Car m' han jaquida sola ab tant vil maynada?
Maynada del demoni, é qui m' ha donada
Tanta de pressura, é tanta de bocada
Que apenas mí sostench, tant fort son cascada. (5)
Lassa! é ja era per los meus aviada:
E si que hanc no fui en vers ells errada,
¿E per qual raysó m' han donchs exoblidada?
VIII.
Negat ha Sant Pere lo meu fill per pahor,
La qual hac dels jueus: ¿é no la hac major
De mon fill glorios qui es son creador?
E tú, Pere, qui eres un pobre pescador,
¿Has negat lo meu fill qui t' es honrat Senyor
E qui tú ha elet esser procurador
De totes ses ovellas, de qui t' ha fet pastor?
—Pere, dix la regina é dona de valor,
Tant fort mí has treballada per la pauca amor
Que aguist a mon fill per pauca de temor
De presó ó de mort; per qu' em planch e' m plor,
. . . . . . . . . . . . . . .
