XV.
Estaba Jesu-Christ á un pilar ligat
E per dos forts ribaúts fortament era açotat,
Que lo cuyr dels costats n' havian tot levat.
Cridava la doncella:—¿Ahont es pietat?
Ah jueus traidors! é com es gran crueltat
En lo vostre coratge ple de gran falsedat!—
Cridava la regina en alts crits á Pilat,
Que falsament havia son fill á mort jutjat:
Car en null falliment no l' havia trobat.
—Ah fill! dix la doncella, é com sots malmenat!
E com lo meu cor ab qu'eus he tant amat
Está en gran dolor é per vos treballat!
XVI.
De dos grans fusts fo fayt un molt greu bastiment
Per ço que lo meu fill en ell sofris turment,
Fayta' n fo la crotz on pren reperament
Trastot l' humá genre (8), é per avilament
Sobr' el coll de mon fill lo posaren vilment,
Com si ell fos bastax li feren manament
Que ell portás la crotz qui pesa malament,
E per lo greu pes é per lo greu bastiment
Del seu cors glorios de tot mal ignocent.
E eu, lassa, qu' havia fort gran pesament
Cridava als senyors:—Fayts li'n tost acorriment!
XVII.
Com mon fill fó al loch on fó crucificat,
E en subines ells l' hagueren envessat,
E ab tres claus en la crotz forment lagron clavat
E de cascuna part cascú clau rebavat
Per ço que la pena fos en majoritat,
Car envers la terra estaba regirat (9),
La sanch qui' s decorría tot era calcigat,
Cascun son peu torcava é era despagat,
Com á la sanch de mon fill l' havia acostat,
Sanch qui de font exia de home deytat,
E quant eu lo volia baysar era' m vedat;
Ah lassa! ¿com no muyr ó no m' est ajudat?
