XVIII.
Per ço que al meu fill fos donat gran turment
E que fos escarnit per trastota la gent,
Ab corona d'espinas é cascuna punyent
Coronaren mon fill quax qui fa honrament
A rey per son regisme com pren honrament;
E cascuna espina entrava tant fortment
Per lo cap de mon fill que tot era sanguent,
E per tota la cara era decorriment,
Del cap tro als peus, mas la angoxos turment
Que eu, lassa, havia no es home vivent
Qui lo pogués pensar, car sols l' esguardament
Que mon fill me fasía m' era quax foch ardent.
XIX.
Com dreçaren la crotz é mon fil pendut vi
En aquell punt un gran colp en mon cor sentí
De tant gran dolor que un pauc no' m morí:
E la sanch e suor que d' aquell cors exí
Regná lo payment, perqu' eu adonchs n' haguí
E bayselo molt car, mes per ço nos pertí
La ira ne dolor, ans tota me scarní
Quant sentí aquell sanch que Deus volch pendre en mí.
De mentre que mon fill penjava (10) en axí,
Cascun lo deshonrá é cascun lo escarní;
E'l meu fill callava; é'l cap tenia clí
E al peu de la crotz Sant Johan era ab mí.—
XX.
Esguardá Jesu-Christ sa mayre é Sant Johan,
Ab esguart angoxós com á hom engoxán,
E dix á Sant Johan:—Ma mayre te comán;
Ella sia' n ta guarda duy may en aván:
E vos, mayre é dona, prenets per fill Johan.—
Trista quant eu viu que de mí feu comán
Cell qui no' m lexava nulla hora en quan,
Adonchs mi sentí sola e pensí en están
Que lo meu fill moría é que en gran afan
En aquest mon viuría, on visquí beneran
E'n estar ab mon fill al qual dix en plorán,
—¡Ah fill! menem ab tú, per mercé t'ho demán!—
