Aquesta pàgina ha estat revisada.
Oh, quantes recordances, que el temps s'enduu o esborra,
lliguen son cor decrèpit al clos on ha envellit!...
De sobte, sent angúnia pels seus; voldria córrer.
Ja els néts, pels volts de casa, la cerquen amb neguit.
...I diu que van trobar-la, oberts els ulls encara,
serenament immòbil, al marge del camí,
a l'una mà el bastó, simple record des d'ara,
i, ben estret, a l'altra, un brot de romaní.
