Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/128

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


exalça les virtuts, perquè reprengui
l'activitat mundana d'altres dies,
lluny del retraïment i la peresa,
pròpies sols dels vells i dels paràsits.—

...........................................

Així parlà l'amic —que els Déus l'escoltin!
a l'ombra dels vells arbres. I seguia,
amb la mirada fixa, la corol·la
d'una rosa desfeta que flotava,
gronxoladissa, damunt l'aigua i era,
dins la seva inquieta fantasia,
la quilla d'un vaixell partint l'onatge.