Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/130

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

»Oh, amic!, si Déu em crida i és arribada l'hora,
bé em cal deixar-ho tot per poder-lo seguir.
Pels cors fidels cada hora és l'hora de partir,
malgrat l'amic que es plany i la mare que plora.

»Si Ell el camí m'escurça per arribar primer
al gaudi de l'Eterna Letícia, lloat sia:
bé el lloaria el pare si, havent sembrat, podia
collir la bona xeixa a mitjans de febrer.

»Sota el nevat sudari, que gela i que remulla,
no us dolgui de colgar, com el blat, el cos meu:
d'una més alta vida ell és sols la despulla
i l'ànima és l'espiga que s'enlaira vers Déu.