Aquesta pàgina ha estat revisada.
III
Sols el record de Cloe l'acompanya,
si no els seus braços i el seu llavi ardent.
I el pensament li diu: —Com es deu plànyer
d'aquest nostre forçós isolament!
«Debades, ai!, mon flabiol de canya
la cridaria, travessant el vent:
ella no podrà eixir de la cabanya
fins que el fogony la neu vagi desfent.—
Els records del bon temps li són tortura;
gira l'esguard endins, com resignant-se,
i atia el foc, son hivernenc company.
Però el record, que el seu voler no atura,
ara li evoca, amb una esgarrifança,
la nuditat de Cloe dins el bany.
