Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/198

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


III

Sols el record de Cloe l'acompanya,
si no els seus braços i el seu llavi ardent.
I el pensament li diu: —Com es deu plànyer
d'aquest nostre forçós isolament!

«Debades, ai!, mon flabiol de canya
la cridaria, travessant el vent:
ella no podrà eixir de la cabanya
fins que el fogony la neu vagi desfent.—

Els records del bon temps li són tortura;
gira l'esguard endins, com resignant-se,
i atia el foc, son hivernenc company.

Però el record, que el seu voler no atura,
ara li evoca, amb una esgarrifança,
la nuditat de Cloe dins el bany.