Vés al contingut

Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/199

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

IV

Quan l'ombra espessa de la nit davalla
i els altres dormen sobre blans coixins,
dins son cor desolat l'amor treballa
com la llavor colgada terra endins.

Cloe, com ell mateix, sospira i calla;
pensa en els dies que li manquen fins
que amb l'escalfor de sa brillant rialla
el sol fongui la neu d'aquests camins.

A través de les fosques nits gelades,
quin idil·li secret, de llit a llit!
Dues ànimes cremen, desvetllades,

dos cors panteixen d'un mateix neguit;
de l'un a l'altre van les abraçades
i els besos arrencats del fons del pit.