Aquesta pàgina ha estat revisada.
V
Les nits s'escurcen; l'aigua, desglaçada,
baixa cantant pel riu i pel torrent;
un nèdol tendre va cobrint la prada;
pertot, un aire renadiu s'estén.
Avui, així que ha despuntat l'albada,
Dafnis i Cloe surten novament:
cabres i ovelles fan una ramada
que un rastre deixa d'esquellincs d'argent.
Vessen llurs cors de càndida alegria;
ja l'inhòspit hivern fa l'agonia;
torna el bon temps, llargs dies esperat.
Sota la vella alzina els passos menen
i, amb nou delit, llurs jocs d'amor reprenen,
orfes d'enginy i de salacitat.
