Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/253

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Oh, cases exhaustes, racó desolat,
trista romanalla d'una època morta!
El rodar dels dies no és pas acabat:
hi ha encara qui serva la clau de la porta.

Potser els que et deixaren tornaran un jorn
i les velles cases, amb un dolç somriure,
obriran les portes, sentint llur retorn
com una alenada que les fes reviure.

Potser ni memòria no hi haurà de tu
i, com altres dies, serà aquest paratge
el tocom feréstec on no va ningú,
la jungla on habita l'animal salvatge.