Aquesta pàgina ha estat revisada.
DISPERSES
255
Retorn de muntanya
Tornem de la muntanya de Sant Llorenç del Munt,
cíclop que els ulls concentra d’innúmeres contrades;
la dels penyals granítics, que pugen cel amunt,
anhels petrificats de les grans fondalades;
la de les fresques gorges i les aspres collades;
la dels tiranys difícils, que es passen d’un a un;
la dels avencs que semblen xuclar des del profund;
l’adusta, que té a voltes dolçors insospitades.
Des del planell dels Òbits —esplèndida miranda—
l’hem flanquejada tota, de l’una a l’altra banda,
les mans esgarrinxades, el cor meravellat.
I, ara, que un raig penúltim del sol ens embolcalla,
esguardem consirosos el camí que davalla
cap a les terres baixes, que havíem oblidat.
