Aquesta pàgina ha estat revisada.
El combat
Ah, però, abans del desencantament,
dins el misteri d'aquell bosc de faula,
quantes hores de lluita i de turment!
Dir-les no pot, inepta, la paraula.
El cor em deia: —No te'n vagis: resta!
No et diuen res sos ulls embadalits?—
I el seny: —Del somni al·lucinant desfés-te;
tem el regust dels besos prohibits!—
Del seny fou la victòria, al capdavall.
Vaig tornar al vell camí. Des del trencall
—oh, pobre cor, etern fantasiaire!—,
sorgit del fons recòndit del meu pit,
un bes de comiat llançava a l'aire,
de cara al bosc, com un ocell ferit.
