Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/340

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el cabrer

Oh, infortunat sagal! La teva queixa greu
ha transfós al meu cor la tristesa del teu.
Accepta aquesta cabra i aquell cabrit novell
blancs tots dos com la llet que ella servà per ell.
Que se'n vinguin amb tu. No ho vols? Car ja te'ls dono.
Adéu! I pugui almenys el poc que jo abandono,
vigilat per tes mans, distreure tes dolors
i alliberar ta ment de llòbregues foscors.

el sagal

Sí, don-me'ls, però sies blasmat. Si fos més llest...
Tos dons són pel meu cor un presagi funest;
de veure'ls sols, mon dèspota tornarà recelós;
per ell ningú don res: és avar, envejós.
Dirà que he pres l'argent que ell tenia escondit
per a poder comprar la cabra i el cabrit,
i, d'un pretext així volent-se aprofitar,
ja veig com ell mateix me'ls arrabassarà.