Pàgina:Obres completes Poesia volum II (1991).djvu/357

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


XXIX

Oh, jove adolescent! Si et guaito, s'enrogeix
la teva faç i en canvi la meva pal·lideix
davant del teu front pur i ta núbil bellesa...
Vine! Hi han altres jocs que els jocs de la infantesa!
Vine, i sabràs com resta gravat en el meu cor
ton graciós visatge, fidel ton dolç record.
La voluntat es posa damunt ton front ardent;
ton esguard és l'esguard d'una verge prudent.
El teu pit, que s'amaga de dies rera el lli,
sembla ignorar la febre de l'amorós delir.
Vine; coneixeràs l'amor. No el vols aprendre?
Posa en les meves mans la teva ànima tendra
i mes lliçons, menys tímides que tu, oh infant prudent,
et faran sospirar com jo, lànguidament,
fins que, ja assossegat, ta faç tota infantina
degui als meus sols besars son encesor divina.
Oh, si tu un jorn vinguessis, infant, de bon matí
i, blanament, la testa posessis en mon si!
Entant que tu dormissis, com et contemplaria!
Per por de despertar-te, ni menys respiraria.
Prenent mon vel més lleu i fent-lo voleiar
per sobre del teu rostre, faria dispersar
els insectes alats que amb llurs ales brunzents
remoregen i es posen sobre els llavis dorments.