i—afegeix amb tristesa:—«lexamlo la nuit aixís desamparat, e tota la nuit no faeren (els moros) sino tirarhi algarrades, que bé hi donaren pus de cent colps»; i ha d'abandonar-lo.
I quan demana an en Martell i en Santa Eugenia que li deixin les dues naus per defendre-s de les que puga enviar-li en contra el Rei moro de Valencia que li obligaria aixís a deixar el seti;'i ells, amb tot i pro- ferî-ls-hi pagar-los el cost d'armar-les, i dar-los encare molt més, s'hi neguen en rodó? Còm els implora'l Rei, amb quina apassionada eloqüència! «Vos sots tal hom e tant honrat—diu a l'un,—e vos hom de ciutat tant bò —a l'altre,—que devets guardar tota via ma honor. E per quant volriets vos que jo'm partís d'aquí e que no prengués aquest loc?... Que jo he contrastat e destret Aragó e Catalunya d'aquels qui's levaren contra mí, e vençut lo comtat d'Urgel, e Mallorques; e aquest sia el primer loc del Regne de Valencia que jo he assetiat, e que d'aquí'm levàs...! perquè us prec per Déu e per la naturalesa que havets ab mí que no'm vuilats fer tant gran dan e tant gran onta.»
Llavores els altres n'hi demanen seixanta mil sous, però que'ls en fassen fiança el Maestre del Espital i'l del Temple; i aquests diuen que ho faràn, però que'l Rei els confirmi les antigues cartes de privilegi en favor de la una ordre i l'altra; i què tal devien ésser aquestes cartes que'l Rei troba que això fóra massa, i'l Maestre del Espital—que sembla que un li vegi la rialla astuta—diu tranquilament al Rei:—E diable, estrany hom sots, digats oc, et non façats res.—I'l Rei noblement contesta:—Amb aquest mot que hi metats fero he; pero bò seria que hi fos altre (per testi-
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/176
Aquesta pàgina ha estat revisada.
