Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/177

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


moni): que jo só Rei e vos sots Mestre del Espital.— I l'altre respon:—Si hi metets altre tot serà afolat: prou hi ha de vos e de mí, que si ho sab lo Maestre del Temple ni els frares, no'n farà res.—Sia feit—diu el Rei,—mas membreus que si venia en altre loc, que us membràs que açò havia feit amb vos.»
 Axís se surt d'aquest pas, que ja's veu bé qui era'l Rei i quí eren els altres.
 I tot just ha sortit d'aquesta, que se li presenten els cavallers aragonesos, i portant la paraula aquell soberc don Blasco d'Alago, que era justament el qui més li havia aconsellat la empresa de la conquesta, li gosa dir: «que totes les coses que'ls Reis comencen no's poden acabar aixís com els volrien: car si tot això que vosaltres Reis volriets s'acabàs, totes les terres serien vostres.» I segueix amb que la gent se'n han de tornar a les seves terres a fer les cullites, i que ells, els Rics homes, si restaven allí no tindrien de què menjar; i que, amb això, lo mellor que pot fer es desistir de moment de la empresa, que'l Rei moro de Valencia li pagarà bé'l desistiment, i ell partir-se el preu amb els nobles, i deixar la conquesta per mellor ocasió.
 I are mirèu la noble contesta del Rei quína altra idealitat no representa: els diu que Déu l'ha sempre ajudat desde la seva jovenesa, i que totes les coses que ha començat les ha dutes a bon cap, especialment la conquesta del «Regne que es sobre mar»; i que are que ha començat la de Valencia assetiant «un logar tant vil que no es major d'un corral», haver d'abandonar-lo, que no ho farà de cap manera; sinó que'ls prega i'ls mana que li ajuden a pendre: «e tal conseil no'm donets—acaba dient,—que mal tornaria jo en Cata-