Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/222

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— 212 —

atraure-s, en tantes amistats per sempre més anyoradisses... i viurà sobre tot en aquesta nostra santa causa catalana que abraçà com corona de la seva vida, a la que acabà donant-se tot ell, i ahont ha deixat escampada per sempre més tota la força de la seva simpatia, que es tota la essencia de la seva vida.
 Sigui immortal en ella, i'l tresor d'amor que ell va portar-hi fàci-la encare més sagrada la causa nostra. Aixís poguèm anar enriquint-la com ell va enriquir-la, cadascú amb la seva naturalesa, però tots amb l'increment del llevat d'amor que ell va deixar-hi.
 Aixís be podrèm dir que'l doctor Robert no es mort, que no morirà mai, que la seva vida aumentarà i's farà cada dia més gloriosa amb la gloria creixent de Catalunya.
 Jo estic cert que, en aquest moment en que tots ens hem aplegat a l'entorn de la seva imatge pera honrar solemnement la seva memoria, no es la seva imatge sola la que'ns presideix, sinó ell meteix: ell meteix que's remou are dintre de cadascú de nosaltres amb la força del record, amb la vibració de la simpatia, amb aquella mitja rialla ampla que tots hi cabiem, i aquella mirada amorosa que tot ho penetrava; ell qu's delita agegantadament en una sola delicia feta de la de tots nosaltres plegats al recordar-lo amb amor, i al fondre aquest amor an ell, l'home social per excel-lencia, en l'amor social més perdurablement viu de la terra: l'amor a la patria.