Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/223

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EN JACINTO VERDAGUER EXCURSIONISTA



 Avui que posèm aquí la figura del gloriós poeta que fou nostre company, cal fer-ne entre nosaltres la justa alabança. No hem d'alabar-lo are com a poeta, que no ho necessita, ni com a tal ens pertany: hem d'alabar-lo com a un dels nostres, i dels més assenyalats, perquè ningú'l guanyà en seguir amb amor la terra nostra i en escorcollar-li l'ànima per la amplitut dels plans i'ls replecs de les montanyes; i pocs com ell hauràn pujat als cims solitaris i hauràn baixat a seguir el curs dels rius per les valls i hauràn meditat en cada runa del passat, i resat en més santuaris a les Verges gracioses que s'hi estàn soles, i remembrat en cada lloc sa gesta heroica o humilment santa, i fantasiat llegendes o recullit de la boca ignoscent del poble'l verb sagrat de Catalunya pera enaltir-lo en obres tan admirables. Ningú com ell coneixia la fesomia de la nostra terra, ni tan de lluny saludava a cada cim d'ella per son nom, ni tan d'aprop li sentia batre'l polç, ni per més seva la tenia; i encare, anèu ahont anèu de la terra catalana, en cada camí us semblarà sentir-hi les petjades, en cada casa la veu, i en cada