mostra cap desfici. Si parla d'un cim alt, diu senzillament que es alegre; si parla d'una font, que l'aigua es freda; d'un coll diu que n'es forta la pujada, que al cingle hi ha un mal pas, i que l'anar pel món vol dalit i bona cama. No es pas que no ho estimi tot allò: ben segur més que nosaltres. Ningú com ell sab mastegar amb amor un bri d'herba; cap mà com la seva pera amanyagar una soca, i fins les pedres semblen coneixe-l quan amb el cap del bastó les colpeja com a un amic a qui toqués la espatlla. Nosaltres, amb tot el nostre desfici, en un no res la oblidèm la natura tant sobtadament aimada; mes ell, si'l treièu del terrer, tot seguit l'anyora i's decandeix, i fins a tornar-hi no sab lo que li passa.
Doncs aquesta contraposició de sentiment se m'ha fet ben presenta repassant aquells escrits en que en Jacinto Verdaguer conta'l seu anar pel món. Encare que de temps transplantat a ciutat i fins a la vida social més refinada, se veu que en ell sempre hi restà al fons l'home del camp, el familiar de la natura. En la seva impressió no s'hi troba mai aquell desfici nostre, aquell encaterinar-se a cada revolt del camí, aquell deliqui davant del rossejar de l'alba, del ciutadà que passa anys sense veure-la, aquell cullir devotamentla flor de la montanya, i assaborir extasiat la rústega expressió dels pagesos. Ell es un d'ells, i en llurs dominis res pot sorpendre-l. Son ull de pagès se fixa discretament en la mena de vegetació, en els conrèus, en la naturalesa del terrer, en la configuració de tota una encontrada. La seva visió es sobre tot panoràmica, que dièm nosaltres. Com bon pagès, lo que més impressió li fa es veure molta terra d'un plegat: aquest
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/227
Aquesta pàgina ha estat revisada.
