Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/229

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 En aquesta excursió's fixa més en els monuments que troba, en les llegendes que hi són atribuides, en l'estil arquitectònic, que desxifra amb certa sobrietat i timidesa d'estudiant; en lo pintoresc dels trajos de l'aplec de Montgarre; però sempre lo panoràmic, la configuració del terrer, els replecs de les montanyes, el curs dels rius, es lo que més l'interessa. I de tant en tant sur el poeta, l'èpic, amb les amples descripcions metafòriques com la grandiosa de la desfeta dels abets de Sant Joan de l'Erm.
 Però perxò, en aquest ram, no hi ha pas res que guanyi a lo que diu en la ja referida anada a la Mare de Déu del Mont, de la gran esllavissada de Roca Pastora, i de la paorosa tempesta que mostra comanada del Canigó gegant, avençant en dues negres ales que, després d'haver rabejat amb aigua i pedra i trons i llamps totes les encontrades, se trenquen, diu, «al re-pèu d'esta montanya santa, com se rompràn—afegeix—als peus de la Verge que hi té son trono, totes les heretgies».
 I aquí surt l'altre aspecte de Mossèn Jacinto, el sacerdot, i'l sacerdot catòlic, que té un dels moments de més emoció al complaure-s en contar una a una les perfeccions de la imatge que's venera an aquella ermita: «Sa cara es agraciada y hermosíssima,—diu enternit;—té les galtes rosades, el nas ben perfilat i'ls llavis plens d'amor». El Fill es un «aixerit infantó». Heusaquí ja al Jacinto Verdaguer dels Idilis. I si a tot això hi afegim la mena de respecte que li fan els monuments antics o les ruines que troba pel seu camí, i aquella que ja us he dit tímida erudició d'estudiant amb que'n parla, tindrèu tot el seu sentiment d'ex-