fa un trist auguri, ben aviat cumplert, al nou monarca; i quan l'auguri's cumpleix, i'l Rei abdica i se'n va fastiguejat, i's proclama la República, llavores tot el desengany d'en Mañé esclata amargament: amb una aparent contradicció que no es sinó una llògica forta d'amargura, diu:—Es lo que havia d'ésser: aquest es el fruit natural de la revolució, per què hem perdut aquests anys amb hipòcrites ensaigs? per què no començàvem per això?—I després d'un sarcàstic comiat al Rei que se'n va, afegeix: «sin renunciar a nuestros principios, aceptaremos la República que preferimos a una monarquía vergonzante... y que puede ser un campo neutral... al gobierno que nos divida menos». No sé quin tò de burla i amenaça pren en la expressió d'en Mañé aquest aparent conformisme, aparentment semblant a aquell amb que acullí la revolució; però quín altre esperit el d'aquest! Ell no hi podia creure amb la república a Espanya; ell negà sempre que hi creguessen els meteixos republicans, i sempre contava d'un amic seu de la infantesa (que'n fou efímer president i pel qui en Mañé servà sempre un gran afecte personal) que, poc abans de l'adveniment de aquesta forma de govern, preguntant-li en Mañé si creia sincerament que ella pogués fer la sort d'Espanya, aquell li respongué que aixís que la República vingués ell passaria la frontera. I certament, no la passà desseguida, però la passà poc després ben tristament.
Llavores es quan el gènit periodístic d'en Mañé's deslliga violentament i's regira contra la República d'una banda per la seva insinceritat i'l seu esperit de desordre; i contra'ls carlins, de l'altra, que s'han llençat a la montanya a ensangnar la pàtria sota'ls plecs
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/268
Aquesta pàgina ha estat revisada.
