Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/288

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


lán porque somos catalanes», més endavant,parlant del teatre català, el justifica per la necessitat entre nosaltres d'una escena distinta «del teatro español—diu—, del teatro nacional». I acaba de confirmar aquest matís del seu catalanisme quan més endavant el defineix com un «provincialismo que marcha lenta y majestuosamente dentro de la historia, que no es impaciente ni rebelde, germen de lo pasado que se desenvuelve tranquila y naturalmente en el seno de la nacionalidad» que per ell, al cap d'avall, es sempre la espanyola.I en la seva obra definitiva sobre aquest tema, «El regionalismo», o sia el seguit d'articles contestant a la agressió que contra'l catalanisme realisà el poeta castellà Núñez de Arce amb son discurs presidencial de l'Ateneu de Madrid l'any 86, manté i desplega aquest meteix criteri.
 Com que la empenta inicial d'aquella obra es repel-lir una agressió vinguda de la Espanya castellana, comença amb un esperit que es el llevat meteix del catalanisme més popular: es dir, un sentit negatiu, un sentit de protesta contra el Madrid centralisador, burocràtic, parlamentarista; i'l sentit afirmatiu que desplega desprès es també el meteix de la famosa laboriositat catalana i de l'amor a la tradició de la terra, oposant-se al Madrid merament polític i centralisador; i desseguida afirma que aquest nostre regionalisme es el de totes les provincies contra Madrid. Ja's veu, doncs, que'l catalanisme d'en Mañé es sempre un fort però mer provincialisme, que certament apuntala amb les noves corrents que descobreix en tota Europa, però com una tendencia de regrés als principis de la escola històrica, saltant enrera per damunt de la revolució