Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/293

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


preparar la seva ànima pel trànsit que no temia i que volia fer bé, com havia volgut fer-ho tot en la seva vida, tractant-lo com un asumpte, el suprèm, a despatxar amb totes les formalitats i requisits, com si prengués el passaport i demés disposicions per un viatje.
 No temia el trànzit; però creyent un deure més a complir el de la defensa de la salut corporal, el complia escrupulosament posant-hi tot lo que podia; i en aquells ultims anys en que's trobava més apartat dels altres negocis del món, tractava aquest amb una atenció que als ulls de molta gent semblava extravagancia o mania, però que en el fons no era més que aplicació de la diligencia que ell posava en fer bé totes les coses, an aquesta que ja llavors principalment i quasi exclusivament se li imposava.
 L'altra era la direcció del «Diari» en lo que posava més atenció encare: no podent anar sinó molt rares vegades a la redacció, exercia aquella direcció desde casa seva, reclòs en la seva cambra, tancada ivern i istiua l'aire exterior que considerava principal enemic del seu còs, desde'l seu llit hont restava molts dies de l'any, però treballant en ell amb una tauleta que s'havia fet fer expressa, llegint o fent-se llegir bona part de la prempsa periòdica espanyola i extrangera, marcant amb un llapis vermell tot lo que li cridava la atenció per fer-ho treballar als redactors segons ses instruccions, escribint o dictant una seguida correspondencia amb els col laboradors del «Diari», fent-se visitar sovint per tots el redactors, i enviant dues vegades al dia ses instruccions a la redacció.
 En ses relacions amb els redactors era familiar i rígit ensemps, dissimulant més difícilment les faltes a