Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/30

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

idea de novetat brolla en les altures, però per cobrar força i eficacia li cal—com a Protèu—tocar en terra i, si vol ésser ben humana, cobrar vida del principi humà. La llum vivificadora de les plantes ve del cel, mes la empenta de la vida, de la terra; i per això tota idea-força baixa corrent a cercar la seva proba en el terrer i la seva sanció en els elements populars que són més a la vora de la virtut primitiva: en la sencilla força de la multitut nombrosa, en el seu instintiu anhel d'altura, en la seva passió ignoscenta. Perquè'l poble es dòcil com l'herba, i vividor com ella, i s'apodera àvidament de tot principi d'altura i l'aviva amb la virtut creadora de la terra que li es tant aprop. Es clar que lo que sia herba, herba restarà; mes el roure que entre ella acaba de naixer i no s'hi distingeix perquè encare es petit com ella, havent brollat en aquesta fermentació d'altura, quant creixi per la seva naturalesa, creixerà més alt i més fort que'ls altres. I això es lo que pressenten els que ja tenien tota la propia alçada i se'n defensen, perquè temen ésser vençuts en altura per la força que ve d'abaix, i la resisteixen cercant llavores força en la virtut originaria, en la robustesa del seu principi, de les arrels, de la terra que'ls aguanta: aixís les classes altes actuen llavores com conservadores, tot i havent vingut per elles a la terra la idea nova. Heusaquí tot l'acert de la distinció entre'l poble i les classes altes.
 Hèusenaquí are'l perill. Aquest està en que tal distinció pot fer oblidar la comunitat de principi i de fí, establint una oposició contra natura. Dient poble a les classes baixes, aquestes, en la seva ignoscencia, arriven a creure que la virtut germinadora del terrer està sols