Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa II (1912).djvu/87

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


castellana, o be del renaixement i dignificació del parlar català fins a fer-lo també l'únic llenguatge afectiu i ideal nostre.
 Si la llengua catalana hagués estat de mort, no hauria pas resistit quatre segles d'unitat oficial i de cultura literaria castellanes; si hagués resistit els tres primers, lo que es l'últim, quasi tot ell de sistema parlamentari i de periodisme, la hauria deixada ben morta i soterrada. En aquest segle, la personalitat de Catalunya ha passat pels perills més grossos de tota la seva historia: la lluita de tota Espanya contra una invasió extrangera, gran causa unificadora; la lluita per les idees polítiques que la revolució francesa va donar com ideals humans superiors i contraris a tota diferenciació nacional, gran causa unificadora; el sistema parlamentari centralisat a Madrid amb tota la atracció d'un centre polític i, sobre tot, administratiu, amb tot el prestigi de la admiració als seus grans oradors, amb totes les seves ramificacions i naturals imitacions en els círcols polítics i intel-lectuals, i en els periòdics de les provincies, gran causa unificadora; l'esclat de la civilisació industrial moderna fent fàcil i ràpid el viatge an aquell centre i encare més ràpides les comunicacions de les idees i dels fets, i creant les noves qüestions socials i lluites de classes, altra gran causa unificadora.
 Doncs be: justament del mitj d'aquesta forta corrent d'unificació, que ha estat europea i que en altres Estats ha originat o ha perfeccionat les grans unitats nacionals que avui existeixen, del mitj d'ella s'ha desviat a Espanya'l renaixement de la nostra llengua en la seva cultura integral, i després el renaixement de tota la