—Doncs, una vegada,—començà amb la seva veu apagada com per un pedal celest,—era'l primer viatge que feia tot sol; anava a veure catedrals; tothom ho sabia hont anava; el meu pare m'havia fet l'itinerari perfecte, minuciós, fins per hores i per minuts, i de cada lloc jo n'hi havia d'escriure la meva impressió, i contar a la mare còm me trobava dia per dia; jo era molt delicat, la mare'm cuidava molt, i no havia mai sortit aixís, tot sol, de casa. Però cal dir que feia tres anys que jo estava enamorat d'una noia que havia tractat cosa de quinze dies a casa d'una familia amiga hont ella estigué de pàs, perque era forastera. Jo me'n vaig enamorar molt aquells dies, i anava a vèure-la tant com podia; i ella semblava que se'n adonava i'm parlava molt amablement, molt, molt; tant, que jo n'estava embriagat; però ella era promesa al seu país, i vingué'l dia que se'n hi tornà, i jo no vaig tenir cor d'anar a donar-li comiat, i a l'hora que ella marxava jo m'estava a casa com mort. Després no'n vaig saber res més, sinó que's debia haver casat en la seva petita ciutat. Mes jo no podia oblidar-la, i amb tot i haver passat tres anys, sempre'm semblava tenir-la al davant.
Doncs be, l'itinerari d'aquell primer viatge meu passava pel seu país; no pas per la ciutat meteixa, però poques hores lluny. I tot preparant la meva marxa m'entrava un gran desitj de passar per hont ella era; no pas pera anar-la a veure, que no'm trobava amb cor pera tant, sinó per viure vint-i-quatre hores allí meteix hont ella vivia sempre, pera endur-me'n l'aroma del seu aire i lo que era la visió familiar dels seus ulls. I quí sab? potser la veuria an ella sense que ella'm vegés, i
Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/112
Aquesta pàgina ha estat validada.
