Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/183

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


tím seriosament, i les tením al cor en tota la llur gravetat, llavores no podèm donar per acabat el procés catalanista, ni menys per ben començat; llavores no podèm tractar lleugerament d'espectres la historia catalana ni les tradicions del nostre esperit que encare esperen esser estudiades ben de viu en viu; llavores no podèm arreconar definitivament els bailets ni les porqueiroles que, en llur estament, aparentment humil, ens serven el tresor del nostre casticisme, que ens es tant necessari pera arribar a esser algú en el món, que tant poc ens hem cuidat de descubrir, i que endebades cercaríem pels faubourgs parisencs.
 Jo ja ho crec que la Maria Gay se desenganyà de cantar cançons catalanes més enllà de la frontera. Però, que us pensèu que fou per esser massa catalanes ella i les cançons? Doncs, no: fou, segurament, per esser-ho massa poc. Fou perque encare no hem tingut cap artista que enfondís prou en lo popular propi pera arribar-hi a trobar i a fer-hi sentir l'ànima universal que hi ha al bell fons: com Schumann, com Schubert, com Grieg...

V


 Es bon xic graciós aquest menyspreu de lo popular en nom d'un civilisme que, si no hi anèm en compte, podria resultar un bon troç cursi en nostres mans. Fa pensar amb el cas d'aquell senyor que, havent encomanat un quadro a un pintor pera'l saló que s'havia fet decorar de nou, al veure figurada en la tela una escena rural—bailets i porqueiroles segurament—refusà