Pàgina:Obres completes d'En Joan Maragall - Escrits en prosa I (1912).djvu/184

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'admetre-la perque aquella gent tan esparracada no escauria—deia ell—al luxe del seu saló.
 Alerta! alerta! no es pas l'anar amb guants tot el dia lo que fa més senyor, i cal no confondre la Europa amb el boulevard. La «Mireio» no es pas cap princesa, i'm penso que es més fondament urbana que la «Aphrodite» d'en Pierre Louys.
 En art es perillós o pueril el dir: are ha d'anar tot cap aquí o are ha d'anar tot cap allà: perque la espontaneitat es la seva suprema llei i la vivor la seva major virtut. I pera fer art viu cal arrelar-lo enterra. Que'l nostre terrer estigui obert al cel i al sol i a tots els vents del món, sí; i això es absolutament necessari i s'ha d'enderrocar tot lo que ho destorbi. Volguèm el nostre art penetrat continuament de totes les influencies que pugui assimilar; però sempre fort en el seu terrer, en el que mai enfonzarà prou les arrels en busca de l'ànima propia; perque aquesta busca de la seva ànima es l'únic camí de lo mondial veritable.

VI


 Després hi ha l'altre camí d'Europa, molt més planer: n'hi ha prou amb agafar el tren amb bitllet pera qualsevulla estació de més enllà de Port-bou.
 I are tria, jovent.

22 - xi – 1906.


___________